Sistema Operatiu LinuxTema: dispositius i sistemes de fitxers

Sistemes de fitxers

Un sistema de fitxers (“filesystem”) és una forma d’organitzar la informació en un suport físic d’emmagatzematge de dades.

Cada sistema operatiu té el seu propi filesystem, per el qual està optimitzat. Per exemple, en Windows 98 tenim el sistema FAT32, en Windows NT el sistema NTFS.

En Linux el sistema de fitxers s’anomena ext. La versió actual és la 3 (filesystem ext3).

L’ordre mkfs permet crear un filsesystem (veure taula de comandaments)

Linux permet treballar amb diversos sistemes, com ara FAT, FAT16, FAT32, VFAT i msdos (per disquets). Aixó vol dir que podem obrir fitxers Windows des de Linux.

Per preparar un disquet per treballar en Linux seguirem les següents passes:

Format a baix nivell: fdformat

Crear el sistema de fitxers: mkfs

Muntatge del disquet: mount. Veure apartat seguent

Dispositius i nodes

Hi ha dispositius que tenen el seu propi sistema, com ara el CD’s i els DVD’s. En el cas dels CD’s, s’anomena ISO9660.

En Linux, cada dispositiu físic té associat un subdirectori dins del directori /dev. A aquest subdirectori l’anomenem node de dispositiu. Per exemple, el node associat a la disquetera és /dev/fd0.

Hi ha més nodes que dispositius físics. Quan instalem Linux, es crea un gran nombre de nodes disponibles. Només alguns d’ells estan connectats a algún dispositiu.

El nom del node indica de forma abreviada el tipus de dispositiu. Per exemple, el node hda0 significa: hd -> hard disk (disc dur IDE), bus primari (lletra a), partició 1 (nombre 0). Un altre exemple: el node sdb1 significa: disc SCSI (lletres sd), bus esclau (lletra b) partició 2 (nombre 1).

Muntatge de dispositius

Per accedir a qualsevol dispositiu reconegut per el sistema, aquest ha de tenir associat un punt d’entrada en l’arbre de directoris. A aquest procés l’anomenem muntatge del dispositiu.

Normalment el punt de muntage d’un node es sitúa sempre dins del directori /mnt, malgrat no és obligatori.

Per muntar un dispositiu tenim l’ordre mount (veure taula de comandes). Quan volem alliberar el dispositiu (per exemple, expulsar un CD) l’haurem de desmuntar amb l’ordre umount.

Hi ha dispositius que es monten automàticament en iniciar el sistema. Per saber quins són, consultarem el fitxer /etc/fstab. Un exemple del seu contingut és:

/dev/cdrom /mnt/cdrom iso9660 noauto,owner,ro 0 0

/dev/sda3 /treball ext3 exec,dev,suid,rw,usrquot

/dev/sda4 /usr ext3 defaults 1 2

/dev/sda2 swap swap defaults 0 2

El fitxer conté paràmetres per defecte per el muntatge. D’esquerra a dreta: node, punt de muntatge, sistema de fitxers, opcions de muntatge (ro: només lectura, rw: lectura i escriptura, noauto: muntatge manual, auto: muntatge automàtic, ...).

Comandes relacionades amb dispositius

Comanda

Descripció i exemples

mount

Especifica els dispositius muntats o munta un dispositiu en el punt de muntatge especificat.
mount : especifica els dispositius que hi ha muntats
mount /dev/fd0 /mnt/floppy : sempre el muntatge es fa seguint aquest patró (mount dispositiu directori_muntatge). Aquí muntem la disquetera (dispositiu) al directori de muntatge /mnt/floppy
La comanda mount consulta al fitxer /etc/fstab per determinar les opcions estàndard associades al dispositiu en concret. La comanda requereix generalment privilegis de root.
mount -t msdos /dev/fd0 /mnt/floppy : munta la disquetera perquè poguem llegir els arxius que són de tipus MS-DOS
mount -o ro -t iso9660 /dev/cdrom /mnt/cdrom : munta el dispositiu cdrom al directori /mnt/cdrom amb l'opció de només lectura (ro - read only) i especificant el tipus de filesystem del cdrom (iso9660)

umount

Desmunta el punt de muntatge (directori). Per poder-ho fer hem d'estar lògicament fora d'aquest directori.
umount /dev/cdrom /mnt/cdrom : desmuntem el punt de muntatge (directori) del cdrom.
Una vegada fet això podrem expulsar el cdrom de la lectora (dispositiu físic) amb la comanda eject.
Si el que desmuntem és la disquetera sempre haurem de desmuntar abans de treure el disquet del dispositiu físic per tal d'assegurar-nos que totes les dades pendents han estat gravades al disquet

fdformat

Formata un disquet sota Linux. La comanda ha d'especificar el dispositiu i la capacitat del disquet.
fdformat /dev/fd0H1440 : formata un disquet d'1'44 Mbytes

mkswap

Crea una àrea de swap Linux a la partició del disc que especifiquem. Aquesta comanda requereix privilegis de root.
mkswap /dev/hda1 : crea una àrea de swap a la primera partició del primer disc no-SCSI
La comanda swapon dispositiu habilita el dispositiu per a l'ús de swapping
La comanda swapoff dispositiu deshabilita el dispositiu per a swapping

Altres comandes relacionades:

Comanda

Descripció i exemples

fsck

Comprova per escaneig l'estat del file system que determinem.
fsck -a /dev/hda : fa l'escaneig de tot el disc (el primer no scsi) sense consultar amb l'usuari i reparant automàticament les possibles deficiències
fsck -r /dev/hda1 : escaneja la parimera partició del primer disc no scsi reparant les possibles deficiències de manera interactiva amb l'usuari.
Per regla general requereix privilegis de root.

mkbootdisk

Crea un disc d'arrencada que guardarà el kernel actual i l'estructura del nostre file-system.
mkbootdisk versió_del_kernel : crea un disquet d'arrencada amb la informació del kernel i file-system actual (Ex; mkbootdisk 2.0.23)

mkfs

Crea un file-system del tipus especificat en el dispositiu que indiquem
mkfs -t msdos /dev/fd0 : crearem un sistema de fitxers de tipus MSDOS al dispositiu de disquet. Requereix privilegis de root.