Sistema Operatiu Linux
|
| Comanda | Descripció i exemples |
| pwd | Ens mostra en pantalla l'actual directori de treball en el qual ens trobem a mode de camí absolut ('path' des del directori arrel). |
| cd | Canvi de directori. cd: canvia directament al directori 'home' de l'usuari. cd directori: canvia al directori especificat cd .. : pugem un nivell (cd ../../ en pujarem dos) cd /directori_x: des d'on estiguem anirem al directori_x que penja del directori arrel |
| ls | Llista els arxius i directoris de l'actual
directori de treball ls -l : llistat d'arxius i directoris no ocults amb informació (que veurem detallada més avall) sobre el tipus, permisos, enllaços, propietari, grup, mida, data i nom. ls -la : el mateix llistat anterior incloent-hi els ocults de sistema ls -lad info* : llista els directoris que comencen per 'info' ls -l concret : mostrarà només els arxius que tinguin per nom 'concret' ls -R : llista els arxius i directoris de manera recursiva entrant en tots els subdirectoris La sortida de la comanda ls -la té l'aspecte següent: drwxr-xr-x 5 root root 1024 Sep 23 11:37 GNUstep -rw-r--r-- 1 root root 247 Mar 11 23:10 Xrootenv.0 El primer grup (d'estructura per exemple; drwxr-xr--) l'explicarem més endavant amb la comanda 'chmod'. La segona dada és un número que correspon al nº d'enllaços que té. Després vénen dues columnes que informen del propietari i grup al qual pertany l'arxiu o directori (en l'exemple anterior "root root"). La següent columna és la mida en bytes. Seguim amb la data ("mes dia"), hora ("xx:xx") i finalment el nom. |
| mkdir | mkdir directori : es crea un directori anomenat 'directori'
que penjarà del directori de treball actual
mkdir /cami/directori : crea un directori que penjarà de camí si aquest existeix mkdir -p /noucami/directori : crea un directori a la vegada que crea un nou cami de directoris i subdirectoris en cas que no existeixin |
| rmdir | rmdir directori : esborra el directori especificat en cas que estigui
buit rmdir -R directori: esborra recursivament el directori i subdirectoris que pengin d'ell rmdir -Rf directori : esborrada recursiva i forçada, no cal que els directoris siguin buits rmdir -p /cami/directori : esborra el directori i tot el camí especificat en cas que els directoris i subdirectoris estiguin buits Que a ningú se li ocorri provar amb rmdir -Rf *.* / i més si estàs com a root !!! |
Comandes relacionades
amb fitxers
| Comanda | Descripció i exemples |
| alias | Permet definir abreviacions de comandes o
combinacions d'elles (normalment llargues) a mode d'àlies per
a l'estalvi de teclejar. alies l="ls -la | more" : quan teclegem l equivaldrà a la comanda ls -la | more |
| cat | Mostra el contingut d'un fitxer.
cat fitxer : mostra en pantalla el contingut del fitxer especificat |
| more | Pagina el contingut d'un arxiu llarg o el
contingut d'un directori que conté un elevat nombre d'arxius i
subdirectoris. Té subcomandes associades a tecles com la barra
espaiadora que avança pàgina a pàgina, la lletra b que
retrocedeix pàgina, la tecla 'enter' que avança línia a línia
o la lletra q que et fa sortir al prompt. more arxiu : pagina el contingut de l'arxiu arxiu cat arxiu | more : és equivalent a la comanda anterior |
| rm | Esborra fitxers. rm fitxer : esborra el fitxer especificat. Pots esborrar des de qualsevol directori sempre que tinguis drets sobre aquell arxiu (Ex; rm /usr/local/arxiu) rm -i fitxer: esborra interactivament demanant confirmació rm -f fitxer: esborra forçadament (cas contrari al paràmetre -i ) |
| cp | Copia un arxiu o directori a una altra
ubicació. Si el nou arxiu té el mateix nom l'hauràs de copiar
fora del directori actual. Si li canvies el nom la còpia pot
ser en el mateix directori o fora d'ell. cp arxiu nouarxiu : Exemple en el mateix directori cp /etc/passwd /etc/passwd.ori cp arxiu nouarxiu : En directoris diferents cp /alt/drivers /opt/linux/drivers cp arxiu /usr : copia l'arxiu al directori /usr cp /etc/hosts.allow permesos : copia el fitxer hosts.allow al directori de treball actual anomenant-lo 'permesos'. |
| mv | Mou la ubicació d'un fitxer o directori fent
que desaparegui l'original. Es pot fer dins o fora del mateix
directori. mv /usr/local/squid/etc/squid.conf . : mou el squid.conf al directori actual ( . ) mv arxiu1 arxiu2 : converteix l'arxiu1 en arxiu2 (al mateix directori) mv *.tar ../../perl : mou tots els arxius .tar al directori perl (que es troba pujant dos nivells i baixant un fins a 'perl') |
| cmp | Compara dos arxius informant de totes les
seves diferències. cmp arxiu1 arxiu2 : compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també) |
| diff | Compara dos arxius informant de totes les
seves diferències. És semblant a la comanda cmp però amb
format de sortida diferent diff arxiu1 arxiu2 : compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també) |
| find | Cercador de fitxers a partir del directori
que indiquem. find / -name access.log -print : busca l'arxiu access.log a partir del directori arrel (/) i ho pintes en pantalla (print) find . -size 35 -exec rm{} \ : cerca al directori actual els arxius de 35 bytes i els esborra Aquesta comanda també admet metacaràcters (find / -name "*iss*" -print) |
| lpr | Imprimeix els arxius especificats.
lpr arxiu : imprimeix per la impressora defecte l'arxiu arxiu lpq : mostra les entrades de la cua d'impressió lprm treball : vista la cua d'impressió (lpq) pots eliminar un treball d'aquesta cua |
| gunzip | Descomprimeix l'arxiu/s amb extensió
.gz gunzip syslog.0.gz: descomprimeix l'arxiu syslog.0.gz convertint-lo en syslog.0 |
| gzip | Comprimeix un arxiu movent-lo a extensió
.gz gzip access.log : comprimeix l'arxiu access.log en access.log.gz El programa gzip també permet la descompressió amb el paràmetre -d (gzip -d arxiu) |
| compress | Comprimeix un arxiu convertint-lo a extensió
.Z compress arxiugran : comprimeix arxiugran reanomenant-lo arxiugran.Z |
| uncompress | Descomprimeix els arxius d'extensió
.Z uncompress comprimit.Z : descomprimeix l'arxiu comprimit.Z |
| tar | Empaqueta/Desempaqueta arxius amb els seus
directoris tar cvf arxiutar arxius : fa un arxiutar amb extensió .tar que contindrà els arxius (i els seus subdirectoris si els tingués) que haguem especificat. Pots especificar varis arxius separats per espais blancs o tabuladors tar zcvf arxiu_tar arxiu1 arxiu2 : empaqueta l'arxiu1 i l'arxiu2 en un nou fitxer tar comprimit. El resultat seria arxiu_tar.tar.Z tar xvf arxiu.tar : desempaqueta l'arxiu.tar. El paràmetre x (extract) extreu, la v mostra (verbose) i la f és d'arxiu (file/s) tar zxvf fitxer.tar.Z : extreu el contingut d'un fitxer '.tar' que ha estat comprimit |
| ln | Enllaça un arxiu existent en un altre (al
mateix o una altre directori) ln -s arxiu_vell arxiu_nou : enllaça (link) l'arxiu que vulguem en un altre que haurem creat. L'opció -s és per crear un enllaç simbòlic (hard link) i pugui ser visible a la sortida de la comanda 'ls' com apuntem a continuació: lrwxr--r-- 1 root 243 Apr 23 16:00 arxiu_nou->arxiu_vell ln -s /etc/rc.d/init.d/httpd . S35web : fa un enllaç simbòlic del fitxer httpd (que és un script d'arrencada) en el directori actual ( . ) que en aquest cas suposem sigui rc3.d amb el nom S35web |
| chmod | Assigna els permisos d'un directori o
fitxer/s (com a root o en els que tu tinguis drets)
chmod 764 sendmail : assigna a l'arxiu sendmail els permisos de lectura, escriptura i execució (7) per al seu usuari, de lectura i escriptura (6) per als usuaris del seu grup i de només lectura (4) per a la resta [ -rwxrw-r--] Els 10 caràcters d'aquesta primera columna que apareix en fer un 'ls -l' es desglosa en: primer caràcter; ens indica si és de tipus arxiu (-), directori (d), enllaç (l),... primer grup de 3 caràcters; són els permisos del propi usuari sobre l'arxiu o directori. Com que corresponen les tres posicions en binari, si una posició està activada es correspondrà amb un 1 i si està desactivada correspondrà a un 0. Així per exemple si trobem '--x' correspondrà a 001 per tant a 1, si trobem 'r--' serà un 100 que en decimal correspon al nº 4, si fós 'rw-' seria el 110 que correspon al 6, el 'rwx' és el 7. segon grup de 3 caràcters; fa referència als permisos que tenen els usuaris que pertanyen a aquell grup. La filosofia dels números és la mateixa que en la tríada anterior tercer grup; són els permisos per a la resta de la gent Existeix una altra manera d'assignar permisos: chmod ugo+x fitxer: a fitxer li donem permís d'execució (x) al propi usuari (u), al grup (g) i als altres (o -other-) |
| chown | El root o l'usuari sobre on tingui drets
poden canviar o assignar un propietari a un fitxer o
directori. chown web /home/httpd/html : web serà el propietari del directori html chown -R nobody /cache : nobody serà el propietari (de manera recursiva '-R' a tots els fitxers i subdirectoris) del directori '/cache' chown root:other index.html : canviem directament el propietari i el grup a index.html |
| chgrp | Canvia el grup d'un fitxer o directori.
L'exemple anterior també serveix per a 'chgrp'
chgrp nougrup fitxer : canvia el grup que li pertany a fitxer per un nou grup (nougrup) |
| umask | Defineix els permisos a mode de màscara que
donarem als fitxers que creem a partir d'aquest moment. Per la
seva característica s'entén que el valor que posarem en
aquesta comanda sortirà de restar a 777 els permisos que
haguem decidit. umask 017 : defineix que a partir d'ara els permisos dels fitxers seran 760 (777-760=017) |
| newgrp | Crea el nou grup especificat
newgrup grupsecundari : crea un nou grup anomenat grupsecundari |
| grep | Busca una cadena dins d'un fitxer.
grep "jbort" /etc/passwd : cerca la cadena 'jbort' al fitxer /etc/passwd imprimint la línia grep -n 'mestres' /home/base_dades : busca la cadena mestres dins del fitxer de nom base_dades indicant a la sortida el nom de l'arxiu i el nº de línia on es troba grep -v "root" /etc/shadow > $HOME/usuaris_pelats: busca totes les línies del fitxer /etc/shadow que no tinguin (-v) la cadena 'root' i ho redirecciones (poses dins) del fitxer usuaris_pelats que es troba dins de /home/usuari ($HOME) ls -la | grep "*.tar" : busca i llista tots els fitxers '.tar' del directori actual de treball |
| head | Mostra les primeres línies (normalment les
10 primeres) d'un fitxer head fitxer : mostra les primeres línies del fitxer head -50 ../../routers : mostra les 50 primeres línies del fitxer routers (via 'path' relatiu) |
| tail | Mostra les últimes línies d'un
fitxer. tail logfile : mostra les últimes (normalment 10) línies del fitxer logfile tail -f /usr/local/squid/logs/access.log : mostra de forma dinàmica (-f) les últimes línies del fitxer access.log (especificat amb 'path' absolut) tail +10 fitxer : mostra a partir de la línia 10 del fitxer |
| sort | Ordena/Classifica els registres d'un/s
fitxer/s sort arxiu : ordena els registres de l'arxiu |
| wc | Mostra en pantalla el número de caràcters,
paraules i línies de l'arxiu especificat wc alumnes : mostra les caracerístiques anteriors del fitxer alumnes wc -c log.2 : ens mostra la mida en bytes de l'arxiu log.2 |
| test | Comanda que avalua arguments retornant un 0
si és verdadera test -e fitxer : avalua si el fitxer existeix test -d fitxer : avalua si fitxer existeix i si és un directori test -r fitxer: si existeix i és de lectura test cad1 != cad2 : avalua si la cadena cad1 és diferent de la cadena cad2 test -L arxiu : si arxiu és un enllaç simbòlic (link) |
| ./ | Executa un fitxer que ha de tenir
característiques prèvies d'executable (x) . /httpd stop : executa l'arxiu (script en aquest cas) 'httpd' si estem en el mateix directori de treball on es troba ell Per executar programes (arxius executables) com l'httpd anterior hi ha 3 maneres: httpd : indicaria que es troba en el path (camí) ./httpd : si està en el mateix directori de treball /etc/rc.d/init.d/httpd : indicant el camí absolut també el podrem executar /opt/netscape/netscape & : executarem (obrirem) el Netscape mantenint (&)també activa la consola virtual des d'on l'haguem 'llençat' |
| zip | Comprimeix arxius i directoris en format
'.zip' zip arxiuzip arxius_a_comprimir : comprimirà en un arxiuzip els arxius_a_comprimir (i directoris) que especifiquem unzip arxiu.zip : descomprimirà el fitxer arxiu.zip |
| ftp | Comanda que obre connexió i porta a terme la
possibilitat de transferència de fitxers (file
transfer protocol) ftp nom_màquina : s'estableix una connexió ftp amb al màquina remota ftp 193.145.88.16 : s'estableix la connexió amb al màquina d'IP especificada Una vegada s'estableix la connexió ens demanarà un identificador (login) que pot ser el nostre (si estem donats d'alta a la màquina remota) i un password. Fet això se'ns obre una sessió d'ftp (prompt ftp>) que ens habilita en amdós sentits la transferència de fitxers. Hi ha manera també d'establir connexió amb una màquina remota servidora d'FTP anònim. En aquest cas com a 'login' posarem anonymous i com a 'password' la nostra adreça electrònica (p.e. si establim connexió amb ftp://ftp.webmin.com) Després del prompt (ftp>) pots usar un seguit de comandes (amb help les pots veure) Les més comunes són: get arxiu : baixes el fitxer a la teva màquina al directori actual de treball put arxiu : transfereixes arxiu al teu 'home' de la màquina remota mget *.tar : baixes tots (amb confirmació) els fitxers .tar (mget admet metacaràcters) mput web* : envies (confirmant) el/s arxiu/s que comencin per 'web' hash : marca amb # l'estat de la transferència ( la # pot ser 1Kb., 2Kb., ...) bin : força la transferència en binari ls : admet la comanda per llistar fitxers (també és vàlida la comanda dir) ren : reanomena fitxers (si té el nom llarg amb separacions per espais llargs l'haurem de definir entre cometes dobles - ren "pàgina principal alumnes.htm" alumnes.htm ) lcd : ens diu el directori actual en la nostra màquina local lcd .. : puges un estadi situant-te en el directori superior en la màquina local del arxiu: esborra arxiu (si és un nom de fitxer llarg amb espais farem ús de ""nom"") quit : comanda de sortida de l'FTP bye : igual que l'anterior també serveix per sortir de l'FTP Admet altres comandes pròpies de UNIX com pwd, mkdir, rmdir,... i altres pròpies d'MS-DOS que amb la comanda help les pots visualitzar. |
Comandes relacionades
amb dispositius
| Comanda | Descripció i exemples |
| mount | Especifica els dispositius muntats o munta
un dispositiu en el punt de muntatge especificat.
mount : especifica els dispositius que hi ha muntats mount /dev/fd0 /mnt/floppy : sempre el muntatge es fa seguint aquest patró (mount dispositiu directori_muntatge). Aquí muntem la disquetera (dispositiu) al directori de muntatge /mnt/floppy La comanda mount consulta al fitxer /etc/fstab per determinar les opcions estàndard associades al dispositiu en concret. La comanda requereix generalment privilegis de root. mount -t msdos /dev/fd0 /mnt/floppy : munta la disquetera perquè poguem llegir els arxius que són de tipus MS-DOS mount -o ro -t iso9660 /dev/cdrom /mnt/cdrom : munta el dispositiu cdrom al directori /mnt/cdrom amb l'opció de només lectura (ro - read only) i especificant el tipus de filesystem del cdrom (iso9660) |
| umount | Desmunta el punt de muntatge (directori).
Per poder-ho fer hem d'estar lògicament fora d'aquest
directori. umount /dev/cdrom /mnt/cdrom : desmuntem el punt de muntatge (directori) del cdrom. Una vegada fet això podrem expulsar el cdrom de la lectora (dispositiu físic) amb la comanda eject. Si el que desmuntem és la disquetera sempre haurem de desmuntar abans de treure el disquet del dispositiu físic per tal d'assegurar-nos que totes les dades pendents han estat gravades al disquet |
| fdformat | Formata un disquet sota Linux. La comanda ha
d'especificar el dispositiu i la capacitat del disquet.
fdformat /dev/fd0H1440 : formata un disquet d'1'44 Mbytes |
| mkswap | Crea una àrea de swap Linux a la partició
del disc que especifiquem. Aquesta comanda requereix
privilegis de root. mkswap /dev/hda1 : crea una àrea de swap a la primera partició del primer disc no-SCSI La comanda swapon dispositiu habilita el dispositiu per a l'ús de swapping La comanda swapoff dispositiu deshabilita el dispositiu per a swapping |
Comandes relacionades
amb la visualització d'informació
| Comanda | Descripció i exemples |
| apropos | Busca les pàgines de manual que fan
referència a la paraula que especifiquem i mostra en pantalla
una petita descripció del principi de cada pàgina de
manual. apropos paraula : llista les capçaleres de totes les pàgines de manual que inclouen la paraula en concret |
| df | Mostra la quantitat d'espai de disc lliure
per a cada filesystem muntat df -k : mostra informació de les particions de disc en blocs d'1 Kb. i en % de l'espai de disc lliure com a disponible, l'espai utilitzat, etc. |
| du | Mostra l'espai de disc usat pel directori
actual de treball o directoris que especifiquem
du : mostra l'espai de disc utilitzat (en blocs d'1Kb.) pel directori actual de treball on ens trobem i els seus subdirectoris du directori : ens indica l'espai de disc utilitzat pel directori especificat i els seus subdirectoris |
| free | free : Mostra en pantalla el total de la memòria de sistema lliure i usada com memòria total lliure, memòria física, memòria swap, memòria compartida i buffers usats pel kernel |
| ps | Ens mostra els processos actius associats a
una sessió concreta (ps) ps -a : mostra tots (all) els processos actius ps -ef : proporciona informació en format llarg dels processos actius en varis camps que atenen al login d'usuari, número identificador del procés (PID), nº identificador del seu procés pare (PPID), l'hora d'inici del procés, la terminal, el temps de CPU que fa servir i la comanda que l'executa. ps -aux : una altra manera molt útil de mostrar informació |
| top | top : Mostra en pantalla una actualització continuada (dinàmica) dels processos actius i els recursos que està utilitzant a nivell de CPU. Amb la tecla q sortim. |
| uptime | uptime : Mostra l'hora actual, la quantitat de temps d'activitat d'accés (login), el número d'usuaris que han accedit al sistema i les mitjanes de càrrega del sistema. |
| users | users : Mostra cada sessió d'entrada al sistema (logins) |
| w | w : Mostra un sumari d'utilització del sistema, els usuaris actuals actius i els processos actius que hi ha al sistema |
| who | who : Ens indica els noms dels
usuaris actius en aquell moment, la terminal que s'està
utilitzant, el temps transcorregut des que han accedit al
sistema (login) i el nom de host (màquina) des de la qual han
accedit (si és que existeix aquest nom) who am i : ens dóna informació de qui sóc jo (semblant a la comanda id) |
| finger | finger : Mostra informació diversa
dels usuaris connectats al sistema finger usuaris : ens mostra la informació dels usuaris que haguem especificat |
| date | Informa de la data i hora concreta del
sistema a la vegada que permet reconfigurar-la
date : mostra l'hora, mes i any date nova_data : permet introduir una nova data de sistema amb el patró següent: # date MMddhhmmyyyy (dues xifres per al mes, dia, hora i minuts, i quatre xifres per a l'any). |
| cal | Ens mostra un calendari dels mesos de l'any
actual per defecte cal mes : mostrarà el calendari del mes que haguem especificat cal mes any : pinta en pantalla el calendari del mes i any especificat |
| file | Determina i mostra una descripció del tipus
de cada arxiu especificat file arxiu : determina quin tipus d'arxiu és i ens mostra la informació en pantalla. |
| hostname | Mostra en pantalla el nom de la màquina on
treballem (local o remota). També es pot fer servir per
assignar un nom a la màquina. hostname : ens diu el nom de l'ordinador hostname nom : configurem la màquina amb aquest nom de host |
| man | Mostra en pantalla la pàgina de manual que
fa referència a la paraula que haguem especificat (comanda,
títol, seccions, aplicacions...) man comanda : veiem la pàgina del manual que fa referència a la comanda especificada Com indicàvem al principi d'aquest capítol, l'estructura de la pàgina inclou el títol, nom, sinopsi, descripcions, exemples, modificadors i paràmetres, etc. Al principi de la pàgina veiem una referència ( w <nº> ) que ens indica en quina secció de la base de dades de l'ajuda es troba aquella pàgina de manual; si porta un 1 pot ser una comanda de shell o un programa executable, si és un 2 és una system-call, si és un 3 una crida a llibreries, el 4 són arxius especials com els de dispositiu, el 5 formats d'arxiu i convencions, el 6 fa referència a jocs, el 7 a paquets de macros, el 8 a comandes d'administració del sistema (la més important per a nosaltres), i el 9 per a rutines de kernel no estandaritzades. |
| Comandes d'Administració del Sistema
Introducció De segur, com heu pogut observar, que en el capítol anterior ens hem deixat moltes comandes en el tinter que no eren catalogables en cap dels àmbits en els que les hem classificat, i és per això que en aquest nou capítol inclourem les que resten d'assignar (comandes d'acció directe sobre el sistema) compartint un bloc comú amb un seguit de comandes purament d'administració que us poden ser útils en el dia a dia d'un administrador de sistemes. Sense
poder delimitar una frontera entre comandes de sistema i comandes
purament d'administració, passem a definir la resta de comandes
en un sol bloc, si bé no cal fer esment a que en els blocs
anteriors hi trobem comandes que lògicament també seran utilitzades
constantment en l'administració i manteniment dels equips
que tinguem entre mans. Comandes de sistema i administració
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
