• Datatype: tipus de dades que contè la columna (caràcters, numeros, datas, ...). En la taula següent teniu els tipus de dades més habituals en Oracle:

• Length: longitud de la columna, és a dir, nombre màxim de caràcters o dígits que pot contenir.
• Precission: en les columnes de tipus numèric, nombre de decimals que pot contindre. Si el deixem a zero, la columna només contindrà nombres enters.
• Nulls? : indica si la columna ha de contindre dades obligatòriament o si per el contrari pot quedar en blanc. El primer cas (dades obligades) és el cas predeterminat i el segon (pot estar en blanc) tindrem una marca blava en aquesta casella.

Targeta Constraints

figura 2: restriccions sobre una taula, vista parcial

• Les restriccions (Constraints) són condicions obligatòries que imposem sobre les columnes d'una taula, com ara forçar que una columna contingui dades no duplicades. Podem imposar les següents restriccions:

• Per afegir una restricció: anem a l'última fila de la targeta restriccions i triem el tipus de restricció. Cada restricció te un nom que podem posar nosaltres mateixos o bé omitir-lo de forma que el propi sistema s'encarregui de donar-li un nom automàticament. A continuació i segons el tipus de restricció haurem d'informar d'alguns paràmetres.
• Per afegir una restricció del tipus CHECK anirem al camp anomenat Check Condition i escriurem la restricció. Per exemple, per obligar a que una columna anomenada PVP tingui sempre valors positius escriurem PVP > 0
• De fet l'OEM el que fa es traduïr les nostres ordres a llenguatje SQL, i realment les accions de modificar l'estructura de la taula s'executen des de SQL. Per exemple quan imposem la condició de dades positives en el camp PVP de la taula Productes la sentència SQL que s'executa és:

ALTER TABLE "PRODUCTES" ADD( CHECK (PVP > 0));

 

Restriccions de tipus Primary key, Foreign key i rel.lacions entre taules

• Una restricció PRIMARY KEY defineix una clau primària per la taula: és una columna o combinació de columnes que identifiquen de forma única a cada fila de la taula. Per exemple si la taula és d'alumnes, una posible clau primària serà la columna DNI que identifica de forma única cada fila, doncs cada fila conté les dades d'un alumne. Si es tracta d'alumnes menors d'edat que no disposen de DNI aleshores haurem de pensar quina columna ens pot servir, com per exemple el número de matrícula.
• Per afegir una restricció del tipus PRIMARY KEY haurem d'indicar quina és la columna que farà de clau primària en el requadre inferior anomenat CONSTRAINT DEFINITION (veure figura 2). També podem definir claus primàries que tinguin vàries columnes simplement indicant els seus noms en el requadre.
• Les restriccions FOREIGN KEY (clau forània) serveixen per rel.lacionar la taula actual amb un altre taula amb una rel.lació del tipus 1 => N on la taula actual ocupa el lloc N de la rel.lació (moltes files de la taula actual estàn rel.lacionades amb una única fila de l'altre taula). La taula que ocupa el lloc 1 de la rel.lació s'anomena taula forània. La clau forània està en la taula actual i sempre s'ha de rel.lacionar amb la clau primària de la taula forània, que de vegades s'anomena PARENT KEY (clau pare).  Les rel.lacions entre taules sempre es basen en dos camps, un en cada taula que anem a rel.lacionar.
• EXEMPLE: En la figura 3 es mostres dues taules rel.lacionades entre sí: PROFESSOR i ALUMNE:

figura 3: dues taules rel.lacionades segons un camp comú, ID_PROFE

• En la rel.lació PROFESSOR => ALUMNE tenim:
  • La taula PROFESSOR ocupa la part superior (costat 1) de la rel.lació, doncs un professor tutoritza molts alumnes i cada alumne és tutoritzat per un únic professor.
  • La taula PROFESSOR té com a camp clau (PRIMARY KEY) la columna ID_PROFE
  • La taula ALUMNE també té una columna ID_PROFE que estrà definida com a FOREIGN KEY i la rel.lacionarem am la seva homònima de la taula PROFESSOR.
  • La taula ALUMNE té la seva pròpia PRIMARY KEY que és ID_ALUMNE. En l'exemple, aquest camp no s'utilitza per relacionar cap taula.

   

La mecànica per relacionar dues taules sempre serà la mateixa: un camp clau PRIMARY KEY en la taula superior de la rel.lació queda lligat a un camp FOREIGN KEY de la taula jeràrquicament inferior.

• Per afegir una restricció del tipus FOREIGN KEY haurem d'indicar els següents paràmetres:
  • 1) En el camp Referenced Schema escriurem el nom del propietari de la taula que anem a rel.lacionar amb l'actual
  • 2) En el camp Referenced Table escriurem el nom de la taula que anem a rel.lacionar amb l'actual
  • 3) En el requadre CONSTRAINT DEFINITION, camp Table Columns, escriurem el o els camps de la taula actual que hi participen en la rel.lació
  • 4) En el requadre CONSTRAINT DEFINITION, camp Referenced Columns escriurem el camp de la taula forània que es rel.laciona amb la taula actual

De vegades a la restricció que rel.laciona una PARENT KEY amb una FOREIGN KEY l'anomenem RESTRICCIÓ D'INTEGRITAT DE LES DADES degut a que no podrem afegir dades en el camp FOREIGN KEY que no existeixin previament en el camp PARENT KEY. En l'exemple de les taules ALUMNE i PROFESSOR no podrem introduïr cap alumne sense professor tutor.

Targeta Storage

Permet especificar els paràmetres físics de la taula (la seva ocupació de disc i ús de recursos). Hi han dues possibilitats: Explicit (donem les dades en format numèric) o Auto Calculation (donem una idea de l'ús que farem de la taula i Oracle calcula els números).

Mode Storage => Explicit

• L'ocupació de disc d'una taula es distribueix en segments de memòria anomenats extensions. La grandària de cada extensió es fixa en el moment de la instal·lació (per exemple, 64 Kb). Podem especificar com creixerà la taula quan s'acabi l'espai inicial reservat.
• També es reserva una part de l'espai físic especificament per modificacions, com espai de treball. Podem modificar els paràmetres predefinits.
• Per últim podem limitar el nombre màxim de transaccions que poden accedir simultàniament a la taula (com ara 255).

NOTA: Si l'espai de taules on està la taula té definits els paràmetres d'autoextensió (veure el tema d'administració de l'espai físic) aleshores no podrem especificar les extensions de la taula, doncs crearien conflicte amb el de l'espai de taules.

Mode Storage => Auto Calculation

En aquest cas informem de l'activitat que tindrà la taula:

• tasa de creixement
• nombre de modificacions
• insercions i eliminacions que pensem que tindrà.

Oracle calcularà els paràmetres físics òptims tenint en compte l'activitat.

Targeta Options

Les opcions són:

• Procés de transaccions en paral.lel per aquesta taula
• Activar/desactivar la possibilitat de desfer l'ùltima transacció (si la desactivem les modificacions seran més ràpides)
• Refrescar frequentment la caché: interessant per taules amb molt d'accés concurrent
• Monitoring: crear estadístiques d'ús de la taula

Tornar